En la música tradicional/popular és costum que cadascú s'atribuïsca una cançó, ball, etc. Per sort podem comprovar la font, que tot i no estar documentada de manera exhaustiva, pot donar una mica de llum sobre la procedència d'aquella cançó o ball. El cas del "Bolero Estrella" és prou comú en La Costera, la comarca, on diferents pobles reclamen la seua propietat. Doncs bé podríem dir que, sense ànim de fer la punyeta a cap poble, El Bolero Estrella és de La Llosa de Ranes. Aquesta afirmació sense fonament té la mateixa validesa que qualsevol altra i per això a continuació intentaré argumentar-la.
En La Llosa de Ranes hi ha hagut una bona tradició de balls populars donat que a finals del segle XIX ja hi havia moviment de la mà de Pepe Penadés Sanchis, barber del poble que per la seua feina tenia accés a molta informació popular. Parlar d'escola de danses queda molt lluny doncs la vesant pedagògica no estava present llavors, però sí que es pot parlar de cultura popular, de tradicions i de transmissió oral a l'hora d'intentar classificar aquest fenomen. En una època on era tan difícil deixar testimoni de la tradició l'herència de pares a fills era fonamental i per això la gran seguidora d'eixa tradició fou Adela Penadés Victoria, a qui tant li deu aquesta comarca doncs a banda de posseir la informació també va ser capaç d'exportar-la a altres pobles del voltant.
Fins ací ha estat una menuda introducció per situar-nos ara cronològicament i també tirar d'arbre genealògic i trobar un document que canvia de manera inapel·lable l'autoria o procedència del Bolero Estrella. Manuel Palau, sent director de l'Institut Valencià de Musicologia, entrevista el 10 d'agost de 1944 en una de les seues missions a Nolasco Montell Penadés. Nolasco és un jove de 16 anys, ebenista i que forma part del grup de danses de Vallada i en aquella entrevista el Mestre Palau aconsegueix al dictat les notes d'aquell bolero. Curiosament el jove és nebot d'Adela Penadés i, com no podia ser d'altra manera la font d'on havia tret el bolero era molt però que molt fiable. Altres balls no han tingut tanta sort en eixe aspecte, no han pogut ser documentats d'eixa manera i ens trobem que són molts els pobles que els fan seus. En realitat tampoc és cap problema donat que la cultura tradicional no té o no hauria de tindre propietat però no està de més aclarir la procedència en benefici de la història.
El Bolero pla, la Dansa del Velatori o el Bolero anfandangat són altres balls originaris de La Llosa. Si bé tots no han tingut la sort de romandre en la tradició com aquest últim: "El Bolero anfandangat sols el saben que dos, Adeleta Penadés i Encarnació la de Baldó" i així que fou, cap allà que se'l van endur!
Fonts:
Fons de música tradicional, Consell Superior d´Investigacions Cietífiques
Carmen Montell Penadés, neboda d´Adela Penadés Victoria i neta de Pepe Penadés Sanchis.